Un inici de 1r torn molt especial

Un inici de 1r torn molt especial

Després de dues setmanes vivint ja a AINA, l’equip d'”Entre Muntanyes, arrels de l’arbre” ens enfrontàvem a un dels grans reptes de l’estiu: l’arribada dels nens i nenes del primer torn.

Vam llevar-nos el dilluns amb la casa de colònies buida. Totes les estances eren per nosaltres. Silenci i escenes plenes de quietud esperant l’arribada dels infants. Vam aprofitar per conèixer una casa expectant la dosis d’energia que necessitava rebre per cobrar vida.

Abans de l’arribada dels nens i nenes el dimarts, però, havien d’instal·lar-se els monitors i monitores. Feia un any que no trepitjaven tots junts AINA, però es notava, des de fora, que havien preparat el torn amb avidesa i ganes de començar de nou durant els mesos lluny de la casa de colònies.

Abraçades, petons, posar-se al dia i reunió. Va ser el torn de presentar-nos i veure quines cares feien al descobrir tot el que teníem pensat per l’estiu. La resposta no ens va sorprendre: expectació i un pèl de dubtes. Un dels nostres grans reptes i preocupacions és no afectar en cap moment cap dinàmica de les que es duen a terme a la Casa, la Borda, Caina i Tamarros.

El dimarts a la tarda arribaven els nens i nenes i el nerviosisme en l’equip es feia notar. Nerviosisme per començar a rodar i el nerviosisme que acompanya els primers dies de filmació de qualsevol rodatge. A mesura que els nens i nenes anaven arribant a AINA, es col·locaven en una rotllana al prat. Els pares s’ho miraven des de la llunyania. Felicitat i enyorança a parts iguals. Dues setmanes sense fills poden ser alhora un alliberament i una càrrega de nostàlgia.

Durant la setmana hem anat mostrant-nos als nens i nenes. Ens hem aproximat més amb la càmera fins que ja gairebé ningú li presta atenció. Hem fet excursions amb els nens i nenes i ens hem dit ‘Bona nit’ tots junts. També hem anat ajustant dinàmiques i detalls amb l’equip de monitors i monitores. Cada dia que passa molestem menys i entenem més com hem de treballar per arribar a ser invisibles als ulls de tots els que estan formant AINA aquest primer torn.

Seguim, que encara queden moltes excursions, jocs i cançons per viure!