L’escalfor del foc

L’escalfor del foc

AINA és un espai de tradicions. De costums. Malgrat això, la rutina no hi troba el seu lloc. Durant les dues setmanes de cada torn, els nens i nenes viuen moltes experiències. Per alguns són noves. Altres ja les han viscudes però cada cop les copsen de manera diferent.

L’exemple més clar és el foc de camp. Com tota experiència especial, el foc de camp és transformador, des de l’estona abans de sopar en què es busca llenya al bosc, fins que tota la canalla s’arremolina al voltant de les flames que crepiten escalfant la fredor de la nit.

El primer foc de camp de l’estiu és un moment iniciàtic per molts dels nens i nenes d’AINA. Per altres, és la confirmació de la sensació inigualable que es respira al voltant del foc en comunitat. Els monitors, però, són els que ho viuen més intensament.

Per tots ells és la millor activitat de les colònies. Cau la nit i després d’un dia de nervis i excitació per la foguera promesa, s’encén quan surten les primeres estrelles i tots els ocupants de la Casa i de la Borda es reuneixen en rotllana al voltant de les flames.

Canten, dansen i expliquen històries. És un moment on la simbiosi educativa entre monitors, monitores, nens i nenes arriba al clímax. Uns es converteixen en infants de nou en recordar el que significaven per a ells els primers focs de camp. Després van viure l’evolució fins a arribar a les fogueres de Tamarros on deixaven la jerarquia de costat i experimentaven el poder i les responsabilitats de la comunitat horitzontal.

Els més menuts posen sons i colors al misticisme que envolta un focus de llum invencible en mig de la negra nit. Totes les cançons i les danses brillen més al voltant del foc. Si s’observa des de fora, arriben imatges al cervell de tribus adorant als déus. Pels que han deixat enrere les primeres experiències místiques, el foc de camp es transforma en el lloc on volen semblar grans i acabent sent-ho.

Com les cançons, les mirades llançades i les paraules murmurades a la vora del foc prenen un significat suprem. Més endavant, al mig de la muntanya, serà el lloc on confessar-se, aprendre i beure de la generositat que dóna la sinceritat.