La màgia de construir una llar

La màgia de construir una llar

La llar resideixi on ho fa el cor, i el cor de Tamarros vola per les muntanyes, esquiva els cims, es remulla amb la pluja i crea el niu en un planell amagat i lliure. Durant dues setmanes a l’any, una trentena de joves construeixen des del no-res una llar que els acompanyarà tota la vida.

Es fa pas a pas, recordant les ensenyances dels que ja l’han construït i ja han deixat pas a les noves generacions. Primer les tendes, els armaris i els ponts. La primera nit és la de l’emoció de tornar a la segona casa. Allà on tot és possible i el seu món competeix per fer emmudir el real. L’endemà, com si d’un ritual col·lectiu es tractés, s’alça el tendal.

La pluja és l’aliat dels Tamarros, però resguardar-se’n és tan important com entendre la importància que té. L’última construcció en alçar-se és la que dóna per acabada la primera fase de les dues setmanes. Quan la bandera i el fulard onegen al capdamunt del màstil, el campament ja és una realitat. El somni segueix vivint-se estiu rere estiu.

A partir d’aquí comença la llibertat de sentir-se únics. Poques persones coneixen la sensació de crear un món singular, allunyat de tot. La naturalesa és la seva companya i el Sol els guia en les excursions més dures de la seva etapa a AINA. Els Tamarros passaran fred i suaran de la calor, es mullaran mentre corren a resguardar-se sota el tendal i s’escalfaran al foc de camp mentre no deixen marxar cap moment sense assaborir-lo com és degut.

Tamarros és únic, i els valors que aconsegueix assentar en el cap i el cor dels joves els ajudarà a fer front a la vida amb unes eines úniques. Més tard, al cap dels anys, l’himne prendrà sentit i quan els seus fills vulguin pujar al campament, entendran que Tamarros mai morirà.