L’esforç compartit com a objectiu

L’esforç compartit com a objectiu

Aquesta és la segona entrega d’una sèrie de petits articles explicant les excursions d’AINA, des de la primera que es fa a la Casa, fins a les que es fan a Tamarros i els cims que es conquereixen a Caina, passant per les que es duen a terme a la Borda.

 

Després de l’excursió de l’Armiana, la primera que fan els infants de la Casa, arriba el dissabte i els més petits posen a prova el que han après durant la primera setmana. Surten d’AINA amb autobús per posar rumb a l’estació de Grau-Roig. Des d’allà pujaran fins al Refugi de Juclar, situat a 2310 metres i des del qual es veu l’estany de Juclar.

Aquesta excursió, però, no la faran sols. Els nens i nenes de la Borda, que dimecres, dijous i divendres han estat dormint per patrulles a la muntanya, els acompanyen. L’objectiu de fer aquesta excursió junts és que els infants de la Borda comencin a actuar com a monitors i ajudin als més petits.

No és una excursió llarga, però es puja molt més amunt que a l’Armiana, hi ha passos més complicats i el clima no sempre és favorable. Sense anar més lluny, l’excursió del primer torn d’aquest últim estiu va estar passada per aigua. Malgrat això, els ànims no defalleixen i entre la il·lusió d’arribar al refugi i l’ajuda dels Bordes, els nens i nenes de la Casa no es rendeixen i aconsegueixen l’objectiu.

Després d’un primer tram per una pista forestal sense massa pendent, comença un corriol que entre pedres i giragonses, va enfilant-se cap amunt. Sense defallir segueixen els infants de set a onze anys ajudats pels quals ja en tenen fins a catorze. Parada, esmorzar i de nou trepitjant pedres i terra.

A deu minuts del refugi es posa a ploure. Ni un rastre de dubte entre uns monitors i monitores que van passar de més petits pels mateixos tràngols. Capelina, caputxa i vista cap endavant. L’últim escull per arribar al destí és un pas on s’usen les quatre extremitats. Els Bordes ja han ajudat a passar un rierol que ha guanyat intensitat i ha sobrepassat els marges a causa de la pluja. S’alternen i uns ajuden als que tanquen la comitiva mentre els primers ja han superat el complicat pas.

A partir d’aquí ja s’albira el final de l’ascensió. El vent augmenta de duresa i com que el final del viatge mai ha estat realment l’objectiu, s’arriba a dalt, es reuneix tot el grup i s’inicia la baixada sense més preàmbuls. Dinaran a cotes més baixes, aguantant la gana i fent el cor fort, però només d’arribar a l’esplanada on podran atacar els entrepans, la sensació del deure complert i el repte assolit inundarà la felicitat col·lectiva. Prova superada, experiència guanyada i Juclar a l’esquena.