Començar a ser un mateix

Començar a ser un mateix

Aquesta és la tercera entrega d’una sèrie de petits articles explicant les excursions d’AINA, des de la primera que es fa a la Casa, fins a les que es fan a Tamarros i els cims que es conquereixen a Caina, passant per les que es duen a terme a la Borda.

 

Quan els infants arriben a AINA i en lloc de baixar la rampa que porta a la Sala Verda creuen el camp de futbol per deixar les motxilles entre Bordes, saben que estan començant a fer-se grans.

Ja no dormen a la Casa, tenen habitacions amb bany i taula. I sobretot, sobretot, són pre-adolescents. Aquesta etapa de la vida en què els pares i mares veuen com els seus fills i filles volen ser grans, sense passar per la joventut. AINA i la Borda els la donen.

El primer dia de Borda, més enllà dels retrobaments i d’escollir habitació, el gran tema de conversa són les patrulles. Durant les dues setmanes del torn, hi haurà certes dinàmiques que es faran en grups reduïts. Cada monitor té una patrulla. Cada patrulla té un monitor. I per molts anys que passin, tant uns com altres recordaran de quina patrulla formaven part.

L’activitat estrella, sens dubte, és el joc de les 24 hores, en què les patrulles s’enfrontaran durant un dia sencer en diverses proves. Però abans d’arribar a aquest moment, les patrulles han de conèixer-se, interactuar i arribar a convertir-se en un nucli inalienable.

Això comença a aconseguir-se en l’excursió de patrulles. El segon dia de torn cada patrulla fa la seva pròpia excursió i acampa lluny de les altres. L’endemà es retrobaran totes i faran una segona nit d’acampada abans de tornar a AINA. La primera nit és l’inici de totes les històries. Algunes, fins i tot, arribaran a materialitzar-se en grups de monitors que havent compartit patrulla com a infants, repeteixen junts anys més tard.

Segons una de les monitores que aquest any s’ha iniciat en l’acampada per patrulles, la paraula per definir-ho és vida. Vida perquè els infants de la Borda comencen a pensar per ells mateixos i els monitors comproven com, amb la seva pròpia experiència, poden ajudar a posar en ordre els seus pensaments. Vida perquè els infants d’onze a catorze anys comencen a agafar rols dins del grup. Vida perquè naixen amistats. Vida perquè es vencen pors.

Els monitors també han de vèncer pors. Només és el segon dia de torn i la majoria marxen sols amb un grup de joves a la muntanya. L’estómac els pregunta si estan segurs que tot el grup s’avindrà. Si no hi haurà problemes allà a dalt. El cap els diu que pot passar de tot. Però el cor i la memòria els recorda que ells han passat per això, i que van conèixer els altres monitors que ara estan escampats per la vall en una acampada per patrulles com la que estan a punt de començar.

En aquesta excursió els infants veuen recompensada l’ànsia de maduresa que reclamen a casa i parlen sense por al voltant d’un petit foc de camp. A voltes no necessiten ni els monitors, que s’ho miren des d’una distància prudent, orgullosos de la feina que duen a terme durant l’estiu. Els monitors, durant aquesta primera nit de patrulles, ja entreveuen quins infants voldran anar a Caina o a Tamarros i, abans de dir-los que vagin a dormir, ja tenen clar quins nens i nenes acabaran sent monitors i monitores.



Contacta amb nosaltres!

comunicacio@entre-muntanyes.com

Segueix les nostres xarxes socials!